EL JOC DE PILOTA A L'EDAT ANTIGA

El joc de pilota és un joc que ha sigut jugat des de temps immemotiables per pobles i cultures tan diverses com són els maies, els japonesos o els egipcis, lloc des d’on arriba a les nostres terres, passant per els nostres referents, la cultura grecoromana

GRÈCIA.

Trobem indicis de la pràctica d’aquest esport, com és el cas d’ Alexandre el Gran, distingit com a un gran jugador.

També hi ha referències a l’obra d’Homer, l’Odissea, en la qual conta que en arribar Ulises al país dels feacis troba la princesa Nausíaca i les seues donzelles jugant a la pilota.

ROMA.

Va gaudir d’un gran èxit, gràcies a la influència dels patricis(fundadors de la cultura romana), els quals impossaren una sala dedicada al joc de la pilota a les seues viles.

Practicada, també, universalment pel fet de que els metges recomanaven el joc de pilota com un exercici saludable per a totes les edats i condicions. Per tant, era practicada per senadors i fins i tot els Cèsars, i al mateix temps es van fundar associacions i federacions de competició a tot l’Imperi Romà, i des d’on van començar a aparèixer els jugadors professionals.
A banda, la informació més amplia que hi tenim sobre aquest joc, es troba reflexada als Epigrames de Marc Valeri Marcial, el quals mostren quatre tipus de pilota:

·         Follis: era grossa, d’aire i amb ella es jugava a les termes abans del bany, colpejant-la amb el punyo el braç.

·         Trigonalis: es jugava amb tres jugadors, que es llançaven la pilota tot formant un triangle, la qual era de dimensions menors que la follis.

·         Paganica: l’única referència que hi trobem d’aquesta es que era una pilota xicoteta, dura i molt difícil de jugar.

·         Harpastum: era un joc amb una pilota relativament xicoteta, ambla qual es jugava en un terreny de joc delimitat per dues ratlles i dividit en dues parts per una altra central, amb l’objectiu d’impedir que la pilota aplegarà a les ratlles dels extrems, colpejant per terra.