TERMINOLOGIA DE A PILOTA VALENCIANA.

 

AIRE. En pilota valenciana *, elements d'un trinquet o carrer on la pilota pot botar tantes vegades com sigui, sense que es consideri falta. En la modalitat d'escala i corda * tenim l'exemple de l'escala o el tamborí *, i en les modalitats que es juguen al carrer les teulades i balcons. El mateix passa en les modalitats de pilota basca que es juguen en trinquet basc-francès, on el teulat forma part de la pista de joc i la pilota pot discórrer al llarg del mateix sense que es consideri falta. 2 Jugar la pilota * a l'aire vol dir fer-ho sense que aquesta hagi botat en el ferm prèviament.
ALFARRASSAR. En pilota valenciana *, pronosticar el resultat d'una partida abans del començament de la mateixa. Paraula provinent del món agrícola que, com tantes altres, va passar al llenguatge de la pilota.
ARRUIXAR. En pilota valenciana *, colpejar fortament la pilota .
ASSENTADA. Lesió pròpia i habitual entre els jugadors de pilota valenciana * que es produeix o per una incorrecta protecció de la mà o pel cop reiterat en un punt concret de la mateixa sense haver escalfat prou. Aquesta lesió comporta un dolor penetrant en la intersecció dels dits índex, mitjà, petit o anul·lar, que augmenta amb el mínim frec o pressió sobre la zona .
Amagar. En pilota valenciana *, jugada que consisteix a col·locar la pilota en un punt des d'on resulta complicada la seva devolució. Jugada que demana de molta pràctica i habilitat .
Amagatall. En pilota valenciana *, lloc d'un carrer o trinquet * cap a on es colpeja la pilota amb la intenció que resulti difícil la seva devolució.
BAIX LLIT. En la modalitat de raspall *, manera de colpejar la pilota situant la mà per sota una cama. Cop que s'utilitza freqüentment en jugades de tipus defensiu .
ESCOMBRAR. En pilota valenciana * en les modalitats de raspall * o escala i corda *, jugador que ocupa la posició més endarrerida del terreny de joc i que destaca pel seu poder físic. Paraula formada per analogia amb el Tir i Arrossegament *, en referir a l'animal que anava entre les barres del carro. Veure també resta * i maça *.
BANCA. Peça de fusta amb forma rectangular o rodona, que col·locada amb una certa inclinació, servia per botar la pilota al servei de les modalitats de raspall * o llargues *. Avui dia els carrers estan asfaltats pel que no es fa imprescindible la utilització de la banca. De qualsevol manera, en numeres localitats alacantines es conserva la banca afí de preservar la tradició. Un faristol de similars característiques el podem trobar en modalitats de jocs de pilota a mà com els que es practiquen a les Canàries, Euskal Herria o Frísia. 2. En la modalitat de llargues *, nom que rep el jugador que efectua el servei, amb banca o sense, i per extensió, tot el seu equip. En el famós quadre "El joc de pilota" (1881) del pintor valencià Josep Brú, present a nombroses llars valencians, es pot contemplar una preciosa banca. .

BLAUS. En pilota valenciana *, es denomina així a un dels dos bàndols que participen en una partida. Els jugadors porten bé la faixa * bé les samarretes de color blau per distingir dels vermells *. En teoria, l'equip blau és d'un nivell inferior als vermells i per tant, són els aspirants a la victòria. A més, s'utilitza l'expressió Fer blaus al trinquet per referir-se a la jugada en què s'envia la pilota el més lluny possible per complicar la seva devolució. Al trinquet * un blau equival als nou números que indiquen la longitud del mateix .
BOLINXÓ. En un trinquet *, barana de les llotges que té com a finalitat la protecció dels espectadors davant possibles cops de pilota.
BOMBO. Va la del Bombo. En pilota valenciana, expressió que canta el marxador * en moltes comarques valencianes per referir-se al que previsiblement serà l'últim tant d'una partida.
BOT DE BRAÇ. Cop característic de la pilota valenciana * i especialment de les modalitats d'escala i corda * i raspall *, en el qual el pilotari espera la pilota amb el braç semi-flexionat per sobre del seu cap per un cop la pilota ha botat al pis i aconseguint una certa alçada, desplegar el braç cap endavant i colpejar .
BRAGUETA. En pilota valenciana, manera de pegar a la pilota consistent a colpejar-després d'haver descrit el braç un semicercle vertical que acaba a l'altura de la bragueta. Cop característic del servei en les modalitats de llargues * i frontó, i bastant comú en altres. Els vocables butxaca o sobaquillo funcionen com a sinònims .
CADAFAL. En les modalitats de carrer de la la pilota valenciana *, graderia habitualment de fusta, situada als extrems del recinte de joc on seu el públic.
CAIXONET. Petita caixa de fusta dividida en diversos compartiments destinats a guardar les diferents pilotes que s'utilitzaran en el transcurs d'una partida de pilota valenciana. Molts trinquets incorporen ia un caixonet de pedra a la llotgeta de baix *. En alguns pobles com el Ràfol de Salem (Vall Albaida) es confeccionaven caixonets de ceràmica, aprofitant la indústria local.
CARETA. En un trinquet *, espai de joc que correspon a la part frontal del primer graó de l'escala, lleugerament inclinat cap a l'interior, de tal manera que quan la pilota * colpeja aquí resulta molt difícil la seva devolució, especialment en la modalitat d'escala i corda *. El mític pilotari * Genovés * era un gran especialista a ajustar aquí la pilota * .
CARRER. Juntament amb trinquet *, el carrer és el lloc natural per a la pràctica de la pilota valenciana i d'on va sorgir originàriament, d'aquí l'accepció joc al carrer. Encara avui, especialment en les modalitats de llargues, perxa, palma i raspall, a més de galotxa, aquesta última en menor mesura a l'estar proliferant per a la seva pràctica els carrers artificials, se segueixen disputant campionats que tenen com a pista de joc carrers dels pobles valencians. Fins i tot en la ciutat de València, la Junta Central Fallera organitza un campionat que es juga als carrers de la capital .
CARXOT. Cop característic de la pilota valenciana, en el qual el pilotari colpeja la pilota amb el braç perpendicular al cos. Jugada típica de la galotxa * i l'escala i corda * .
DAU. En pilota valenciana *, quadrat de dos metres d'ample per dos de llarg situat a la capçalera del trinquet *, al costat de l'escala col·locada a l'esquerra del jugador. En escala i corda *, en realitzar el servei (conferir *) des del centre del trinquet i al costat de la corda, després de fer saltar la pilota sobre l'anomenada pedra es llança aquesta cap al dau; abans que caigui i pot en ell, la pilota ha de donar primer a la paret lateral de l'esquerra del recinte, sobre una ratlla marcada en ella a una alçada de metre i mig per sobre de l'escala. Es produeix falta si la pilota no arriba a tocar la paret, o ho fa per sota de la ratlla esmentada, o si després no cau dins del dau. El jugador que es situa en aquest quadrat pot jugar la pilota a l'aire *, després de saltar sobre l'escala o després de botar dins del dau, i ha de fer-la passar per damunt de la corda que divideix el trinquet. S'inicia de tant en tant (quinze *) per l'acció de conferir * o servei, en el qual el jugador que el fa (feridor *) intenta causar les màximes dificultats al seu contrari que ocupa el dau, bé donant efecte a la pilota, o bé aconseguint que pot forta i rasa, encara que de fet és una operació que exigeix més habilitat que potencia en el tir. La pilota retornada des del dau és la primera que es juga amb força en cada quinze, per la qual cosa sol ser decisiva per al desenvolupament del mateix. Tindre 1 bon dau es diu del pilotari que des d'aquesta posició porta la pilota forta, ben dirigida, col·locada, tallada sobre la corda, o l'eleva fins a la galeria amb la màxima potència, guanyant de forma neta el quinze *. La qualitat d'un bon dau és la més apreciada i imprescindible per ser bon jugador de pilota valenciana. L'acció de jugar des del dau la pilota inicial de cada quinze s'anomena Fer el dau, i en el transcurs del partit, al bàndol que alternativament l'ocupa se li designa el que fa, mentre que al que ocupa el costat contrari de la corda se li designa pel que resta. 2 A les modalitats de carrer: galotxa o perxa, el dau és l'espai rectangular d'uns 5 metres de llarg per 1,5 d'ample aproximadament on ha de botar la pilota * un cop s'executa la jugada inicial de la ferida *. Antigament atès que el paviment dels carrers era irregular, el dau solia estar degudament asfaltat en pòrtland o diversos materials de consistència com és el cas de Setla de Nunyes (El Comtat). A la localitat de Benifallim (l'Alcoià) encara podem contemplar un vell dau (en aquest cas per a la pràctica de la perxa) que s'ha acoblat perfectament a la trama urbana posterior de la localitat. També en la modalitat de raspall en trinquet *, el dau és l'espai des d'on s'executa el servei .
Dauer. En pilota valenciana *, en la modalitat d'escala i corda *, jugador especialitzat en realitzar la primera jugada de la partida: el dau * .
DIBUIXAR. (Una pilota). En pilota valenciana * s'usa aquest verb per referir-se a qualsevol jugada executada magistralment pel pilotari * que és capaç de col·locar la pilota * en el lloc exacte que pretén, de tal manera que aquesta descriu una trajectòria perfecta i mil·limètrica resultant molt difícil la seva devolució.
DIDAL. En pilota valenciana, a la modadidad de raspall *, protecció de pell amb la qual es recobreix el rovell dels dits afí de protegir-los en els cops en què la pilota va arran de terra. Fa uns anys s'utilitzen per a aquesta finalitat les betes i en l'actualitat també els Didals de plàstic .
DOS PARETS. Jugada utilitzada en les modalitats de frontó valencià i frare *, o en les especialitats de joc indirecte en pilota basca, en la qual la pilota és colpejada primer cap a la paret esquerra perquè posteriorment copegi el frontis i d'aquesta manera es compliqui la seva devolució .
ESCALA I CORDA. Modalitat de pilota valenciana * que juga en un trinquet * generalment a 12 jocs * o 60 tants. Un cop posada en joc la pilota, el desenvolupament de la partida consisteix a retornar per sobre de la corda central que delimita el terreny de cada equip. Això s'ha de fer de volea o al primer bot fins a forçar l'error del contrari. Aquesta modalitat, antigament coneguda com escala i corda, comença a partir de l'traure (ferida en el cas de l'escala i corda) que es realitza des de la meitat del trinquet a una distància de 50 a 80 cm de l'escala, botant la pilota en la pista en el lloc assenyalat per a això, generalment per mitjà d'una llosa de forma circular, que s'anomena pedra. Al primer salt de la pilota, es llança cap al dau, però la pilota ha de donar primer a la paret lateral per sobre d'una marca, a una alçada respecte de l'escala de 1'5 m, i ha de caure necessàriament dins del dau. El jugador contrari, situat dins del dau, pot jugar la pilota a l'aire o després que la pilota boti en el dau, i ha de passar per sobre de la corda, llançant cap a la part contrària. Al seu torn, el bàndol contrari ha de tornar la pilota també per sobre de la corda i es continua així el joc prescindint ja del dau fins que un dels dos bàndols arriba més tard del segon bot o no aconsegueix restar la pilota per sobre de la corda central. Si la pilota de servei cau fora del dau, al primer bot, és falta. L'acció de treure al trinquet en aquesta modalitat es denomina conferir. L'escala i el tamborí no es consideren com a sòl, sinó com aire, de manera que no es compten els pots que sobre ells pugui donar la pilota. La pilota que pega a la corda, encara que passi per sobre d'ella, és falta per al jugador que la llança. Quan la pilota va a alguna de les galeries col·locades en els extrems del trinquet, entrant en la línia que formarien les prolongacions de les parets laterals, i no cau, es compta el quinze a favor del bàndol del jugador que l'ha llançat. Si la pilota cau, es continua el joc com si hagués donat a la paret. Si la pilota entra a les galeries per fora de les línies que formarien la prolongació de les parets laterals, i no cau, es compta el quinze en contra del bàndol del jugador que l'ha llançat. Però si cau,
segueix el joc. Si la pilota queda a la galeria lateral és falta i s'apunta el quinze com en el cas anterior. Si la pilota entra a la galeria lateral i cau a l'altre costat de la corda, segueix el joc; però si cau al costat del jugador que l'ha llançat, és dolenta. Quan un dels dos bàndols fa un joc, canvien de col·locació, passant a treure el bàndol que feia el dau. Si la pilota pega a algun espectador col·locat a l'escala, entre la cos-da i el frontó, la pilota continua en joc i necessàriament ha de caure en la es-calera, per la qual cosa té aquesta la inclinació necessària. El públic pot col·locar-se en l'escala en la part oposada al dau, deixant un espai de 2 m en la part de la corda i altres 2 ma la part del frontó lliure. Si la pilota pega en qualsevol part del cos del jugador que no siguin les mans, serà dolenta, tot i que la llanci per sobre de la corda. A sota de la corda pot col·locar públic en espai que no molesti el normal desenvolupament del joc. Si la pilota, després de passar per sobre de la corda, caigués on estigui el públic i no pogués jugar el bàndol contrari, s'apunta el quinze a favor de qui l'ha llançat. El pilotari d'aquesta modalitat ha de fer gala d'una depurada tècnica així com d'una àmplia varietat de recursos. Per bon nombre d'aficionats està considerada per la seva plasticitat i bellesa com la modalitat reina de la pilota valenciana, juntament amb el raspall. Per aquest motiu, es tracta de l'especialitat que compta amb una major nòmina de jugadors professionals. Històricament es considera aquesta modalitat com una derivació de l'antic jeu de paume que es practicava a França des de mitjan segle XVI i que també va servir, a finals del XIX per a la creació del tennis modern. Durant molt temps es va creure que aquesta modalitat es va deure a la iniciativa del mític jugador "El Nel de Murla" i fins i tot es va arribar a celebrar el seu primer centenari el 2002 al trinquet Pelayo. No obstant això, nombroses cites preses del diari El Mercantil Valenciano, demostren que aquesta modalitat ja era practicada amb anterioritat a 1902 (LM) i .
Escaleter. En pilota valenciana * jugador que ocupa la posició del terreny de joc més retardada en un trinquet * en la modalitat d'escala i corda *. Aquesta veu està caient alguna cosa en desús a favor de l'accepció resta .
FAIXA. Tros de tela d'uns dos metres de longitud que es cenyeix a la cintura el pilotari * i que serveix per diferenciar els equips pel color de la mateixa (vermell o blau). La faixa és utilitzada en les partides tant de la pilota valenciana com de pilota basca .
FAIXAR-SE. En pilota valenciana, cenyir-se la faixa * així com les proteccions a les mans. Vocable utilitzat amb certa profusió en les comarques de la Vall d'Albaida, el Comtat, l'Alcoià o la Costera .
FERIDOR. En les modalitats d'escala i corda *, galotxa * i perxa * persona que efectua la jugada del servei. El seu objectiu és col·locar la pilota -després de superar una línia al trinquet * o un senyal (pal, branca, corda ...) en les modalitats de carrer * - dins d'un petit espai habilitat a l'efecte anomenat dau * de tal manera que resulti difícil la seva devolució per part del jugador que actua a la resta *. Segons les condicions que s'acordin per a cada partida, el feridor realitzarà exclusivament aquesta funció o bé també actuarà de punter *. En cap cas participarà en el desenvolupament de la partida quan es tracti d'una confrontació individual. Vocable que prové del valencià antic "conferir" que significava treure.
FERIR. En pilota valenciana, treure amb habilitat .
FRARE. Bisell vertical que serveix per matar l'angle del frontó amb cadascuna de les parets laterals i que acaba en punta. La seva finalitat és complicar la devolució de la pilota que ha colpejat en aquest lloc donat que la pilota que torna del frare adquireix efecte i adreces estranyes. 2. Modalitat de la pilota valenciana que es practicava en comarques del nord del País Valencià (Baix Maestrat, l'Alt Maestrat i Els Ports) i al sud de Catalunya (Ulldecona i Alcanar). En l'actualitat aquesta modalitat es conserva a la localitat de Traiguera (Baix Maestrat). El recinte en el qual es juga és rectangular mesurant 30 metres de llarg per 8 d'ample i la pilota pot colpejar en les 4 parets. La numeració és a tants (generalment 32) i es juga amb pilota de badana *. Hist. L'origen d'aquesta modalitat se situa a Iparralde (País Basc Francès) on anaven a treballar en tasques agrícoles jornalers del nord de les comarques del Nord de Castelló. Aquesta modalitat té una gran semblança amb la modalitat de pilota basca que es juga en trinquet. L'època daurada d'aquesta modalitat se situa a finals del segle XIX i principis del segle XX fins a la Guerra Civil. Donades les reduïdes dimensions del local on es juga, i el fet de no haver de recórrer a proteccions fan d'aquesta modalitat, una atraient disciplina de cara al futur de la pilota valenciana *.
FRONTÓ. 1 Modalitat de pilota valenciana, que es juga amb una pilota anomenada de tec que pesa uns 50 grams i que s'ha de colpejar contra una paret situada enfront dels jugadors i per sobre d'una xapa situada a 0,90 m del terra. La forma d'explicar difereix pel que fa a les normes que regeixen en altres modalitats com el raspall o la galotxa, i s'ha generalitzat el tempteig a punts en partides que arriben a 32 o 41 punts. En el passat en localitats com Aielo de Malferit o Setla de Nunyes i altres municipis de la Vall d'Albaida i del Comtat es jugaven partides individuals o per parelles a 21 punts. Actualment destaca la localitat de Quart de Poblet i l'escola que funciona d'uns anys ençà. Altres pobles on també es juga són: Tuéjar, Vistabella, Atzeneta del Maestrat, Osset, Xelva, Calles, Villalonga, Xilxes, Castelló, Traiguera, Ares del Maestre, Almassora, Xeraco, Font d'en Carròs, Almoines, Castalla, Albal, Alfafar, Xirivella, Almussafes, El Puig, Vinalesa, Pobla Vallbona, Utiel, Benifaió, Canals, Carlet, Pedralba, Loriguilla, Sot de Chera, Pobla del Duc i la comarca del Racó d'Ademús. Els duels entre pilotaris bascos i valencians tenen com a marc el frontó 2 Edifici on es juga a paret, en forma rectangular mesurant 25 metres de llarg per 10 d'ample, amb una paret lateral esquerra que també s'usa com a part del terreny de joc. En aquesta mateixa pista també es juga a frontennis. 3 Al trinquet *, es diuen frontons a les dues parets que tanquen aquest recinte perpendicularment als seus eixos longitudinals, al dau i en el rebot. La pilota que dóna o rebota en un d'aquests frontons es considera aire i per tant pot jugar de nou, després de botar una altra vegada sobre les lloses de la pista. Per regla general, en cada un dels frontons sol existir una porta; la de la part del dau serveix d'accés al públic que s'asseu sota la corda i en l'escala i roman oberta durant tot el partit, i la pilota que penetra per ella és quinze de qui la va jugar; una altra porta, més petita, que es troba a la part de la resta, sol servir d'accés als vestuaris i ha de romandre tancada mentre es juga. (L.M) i.
FRONTÍS. A la modalitats de frontó valencià i frare, paret frontal de 10 metres d'amplitud i 11 d'alçada -en les mesures homologades per la Federació de Pilota Valenciana-contra la qual necessàriament ha de colpejar la pilota, sempre per sobre de la xapa * que delimita el rectangle de joc vàlid .
GALERIA. 1 Graderia situat a les dues extremitats d'un trinquet *, per sobre dels frontons, on habitualment s'asseu el públic. Cal distingir entre la galeria del dau i la del resto.2 Passadís normalment cobert que corre al llarg de la muralla * situada a sobre de l'escala en un trinquet *. Freqüentment rep la denominació de galeria lateral. Cal apuntar que tota pilota que s'enganxi a la galeria i posteriorment torni al terreny de joc és considerada apta per a la continuació del joc. Aquesta norma s'explica tenint en compte que en qualsevol modalitat del joc al carrer tota pilota que cau de la teulada fa joc .
GALL. Es diu de cada un dels vuit triangles de la pell del bescoll del bou o de la vaca que componen la genuïna pilota de vaqueta *. Cadascun d'aquests gallons serà cosit artesanalment pels piloters * per donar forma i consistència a la futura pilota. S'utilitza col·loquialment l'expressió tindre el cor partit en huit gallons per designar els enamorats de la pilota valenciana.
GALOTXA. 1 Modalitat de pilota valenciana * que juga al carrer entre dos equips de tres jugadors (trios) dotada d'una corda central que delimita el terreny i una corda de galotxa per sobre de la qual ha de passar la pilota en la jugada de la sacada . El recinte de joc sol rondar els 70 metres de llarg per 9 d'ample en les mesures estàndard homologades per la Federació de Pilota Valenciana. Actualment juga a 14 jocs o 70 tants, explicant-5 punts per cada joc aconseguit. Es tracta de l'especialitat amb major participació oficial en els campionats autonòmics, jugant-majoritàriament a la província de València, amb una representació superior als 50 municipis, i als 200 equips, amb una notable presència dels pobles de l'Horta. El Campionat Autonòmic es disputa des dels anys 70 havent-se consolidat com el campionat aficionat amb més participació i solera. Entre les localitats amb més afició destaquen: Borbotó, Massalfassar, Beniparell, Godelleta, Meliana, Foios, Montserrat, Alfarp, la Vall de Segó, Llombai, Sollana, Riba-Roja i Murla. 2 Nom que rep el local on es juga a la modalitat de Galotxetes de Monòver. 3 Antiga branca que es col·locava per dividir la pista de joc i que va donar nom a la comoditat .
GALOTXETES DE MONÒVER. Modalitat de pilota valenciana * que juga a la comarca de les Valls del Vinalopó, especialment a la localitat de Monòver on la seva pràctica es troba molt estesa donant nom a la disciplina. Igualment, encara que en menor mesura, també es practica en les localitats del Pinòs, La Romana i del Fondó de les Neus .. El joc es desenvolupa en un edifici rectangular tancat d'uns 20 metres de longitud per 4 d'ample, amb una corda enmig que mesura 1,20 m en els laterals i 0,95 m al centre. Les regles són molt semblants a les de l'escala i corda * o el tennis. Donades les reduïdes dimensions del local on es juga (galotxa *), i el fet de no haver de recórrer a proteccions, fan d'aquesta modalitat, últim vestigi de la pilota grossa *, una atraient disciplina de cara al futur de la pilota valenciana *.
GALOTXER. 1 Jugador o entusiasta de la modalitat de galotxa *. 2 Jugador que, en la modalitat de galotxa, juga de volea la primera pilota des del dau *.
GANXO. Gest tècnic de la pilota valenciana *, especialment de les modalitats del raspall i frontó en què el pilotari * colpeja la pilota sense que hagi botat prèviament, estenent el braç horitzontalment i descrivint un semicercle de
darrere cap endavant .. Normalment es tracta d'una acció tàctica defensiva. És una jugada usada profusament en pilota basca. Veure manró *.
GUANT. Peça característica de la pilota valenciana *, normalment de pell de xai, que serveix per a protegir-se el palmell de la mà. Es col·loca per sobre de les proteccions: planxetes, tessamoll, cartes, esparadrap, afí de subjectar-les. Hi ha diversos tipus de guants en les diferents modalitats de jocs de pilota a mà amb idèntica finalitat, com ara els que s'utilitzen en la pilota basca per jugar a pasaka o als Països Baixos i Bèlgica per jugar a kaatsen.
HOME BO. Persona que es designa com a jutge en el transcurs d'una partida de pilota valenciana * -normalment en les partides que es juguen al carrer * de caràcter aficionat- que fa gala d'una gran imparcialitat i les decisions són respectades per tots els contendents. A més sol cantar els gols de la partida i portar el tempteig. En les partides de caràcter professional és el marxador qui fa de home bo si bé es pot veure acompanyat per altres jutges que habitualment se situen en les extremitats del trinquet o del carrer que l'ajudaran en determinades jugades rigoroses. Amb tot, el públic continua tenint l'última paraula .
JOC. Sistema de puntuació dins d'una partida de pilota valenciana en el qual cada punt correspon unitàriament a un quinze *. Tenim doncs 1 punt = quinze, dos punts = trenta, tres punts = val o Quaranta, segons la comarca i finalment joc, sempre que s'obtingui una diferència mínima de 2 quinzes. El tennis utilitza la mateixa numeració que els jocs de pilota a mà. D'altra banda, abans que s'encunyés la denominació pilota valenciana en terres valencianes es coneixia aquest esport com "joc de pilota" i els trinquets rebien aquesta mateixa denominació .
LLARGUES. Modalitat de pilota valenciana * practicada majoritàriament als carrers dels pobles, especialment de la província d'Alacant. Participen 2 equips de 4 jugadors entre els quals destaca aquell que efectua el servei, denominat banca. El joc consisteix a colpejar la pilota en l'aire o al primer bot i en que la pilota travessi les ratlles defensives de l'equip contrari. S'explica per quinzes i va ser la modalitat més estesa en el passat no només al País Valencià sinó per altres regions. Pel que sembla aquesta modalitat tindria els seus orígens en el joc de pilota en l'Antiga Grècia. Actualment es continua jugant en països com Bèlgica, Països Baixos, França, Itàlia, Equador, Colòmbia i igualment a les Illes Canàries i Euskadi on utilitzen un guant especial. A la nostra terra destaquen els municipis de Campello, Murla, Orba, Finestrat, Altea, Parcent, Ontinyent i Sella.
LLOSA. Rajola que serveix per a efectuar la ferida en escala i corda (en un trinquet) o per a realitzar el traure en les modalitats de raspall i llargues en un carrer *. Aquesta lloseta sol ser de marbre per garantir un pot net. Funcionen com sinònims taulell, pedra * o rajola.
LLOTGETA. També coneguda com palquet de baix, espai situat en un trinquet * a la dreta del dau * on es poden presentar els aficionats, especialment aquells que van a realitzar les apostes més elevades. Sol comptar amb algun tipus de protecció de pedra o vidre, especialment en els trinquets en què es juga a raspall * .
MACA. En la modalitat de llargues, jugador que ocupa la demarcació de la resta.
MARXAR. 1. En pilota valenciana *, quadrar les apostes que es creuen en el desenvolupament d'una partida. En l'argot pelotístico s'utilitza la paraula "casar" les apostes amb el sentit de igualar. 2 Portar el tempteig de la partida per part del marxador. Paraula d'origen francès que es va introduir, com tants altres gal·licismes en el lèxic de la pilota valenciana, en ser aquesta descendent del jeu de paume francès.
MARXADOR. En pilota valenciana *, persona encarregada de les apostes i de cantar els gols .
MANOMANISTA.Partida de pilota valenciana * o de pilota basca * que s'efectua únicament entre dos jugadors. Vocable propi de la pilota basca que s'està introduint entre els aficionats valencians en detriment de "mà a mà" o "campionat individual". En pilota valenciana es juguen campionats manomanistas de raspall * i escala i corda * amb caràcter professional i de frontó en categoria d'aficionats. 2. Pilotari especialitzat en partits individuals .
MANRÓ. Cop propi de la pilota valenciana *, en què el braç del jugador descriu horitzontalment un moviment semicircular de baix cap amunt abans de colpejar la pilota. Aquesta jugada s'utilitza freqüentment en la modalitat d'escala i corda * per a la jugada inicial des del dau. El jugador de pilota "Genovés" va destacar en la utilització d'aquesta jugada .
MURALLA. Paret lateral d'un trinquet * i especialment aquella que està situada davant dels espectadors. L'ús d'aquest vocable hem de relacionar amb el fet que antigament molts trinquets valencians s'edificaran aprofitant els murs de les antigues muralles o castells que tenien els pobles. Avui en dia encara tenim clars exemples d'aquesta situació en trinquets que segueixen en actiu com el Vista-Alegre de Dénia (la Marina) o el de l'Olleria (la Vall d'Albaida).
MITGER. En pilota valenciana *, en les partides que juga un trio, aquest jugador ocupa la demarcació central en actuar entre la resta o escaleter i el punter. Són jugadors de forta pegada -especialment de volea o de bot i braç *, excel·lent col·locació i que fan gala d'una perfecta colacación després del cop. En l'any 2000, el pilotari * Grau batre a Álvaro convertint-se així en el primer mitger en obtenir el campionat individual d'escala i corda *. Aquest mateix jugador juntament amb Sarasol II han estat escollits millors jugadors del món en els mundials de pilota de 1998 (Maubege-França) i 2002 (Paraná-Argentina).
MOMIO. Veu provinent de la pilota basca i que comença a fer-se un lloc entre els aficionats al joc de pilota valencians, equivalent a postura, és a dir el resultat que l'apostador pensa que va a acabar una partida i aposta per ell. També s'utilitza aquest mot per referir-se a l'avantatge de diners que s'ofereix per l'equip al qual es pressuposa amb menys possibilitats d'èxit.
NAIA. En pilota valenciana, sinònim de la galeria d'un trinquet.
NYAGO. Modalitat de pilota valenciana * que es va jugar al carrer fins a principis del segle XX. La Marina és l'última comarca de la qual tenim notícies de la seva pràctica. Les seves regles guarden bastant similitud amb les de llargues *. S'enfronten dos equips amb l'objectiu d'enviar la pilota més enllà de les dues línies que delimiten el terreny de joc.
S'inicia el joc colpejant fortament la pilota -nyagando- d'aquí el nom de la modalitat, en la jugada inicial amb l'objectiu de sobrepassar la línia defensada per l'equip contrari.