DE L'EDAT MODERNA (s. XVIII) FINS ALS ANYS 60'

DE L'EDAT MODERNA (s. XVIII) FINS ALS ANYS 60'.

Durant l’edat mitjana el joc de pilota fou el més practicat a la major part d’Europa.  No obstant, poc a poc va anar minvant la seua popularitat i va deixar de practicar-se progressivament. Tot i això, avui en dia encara hiha països europeus que hi practiquen el joc, com és el cas de Bèlgica, Holanda, el nord d’Itàlia, el nord de França, on es continua jugant a llargues.

A mitjans del segle XIX, els anglesos van inventar a partir del joc de pilota, el tennis. A partir de la pala, van fer evolucionar aquest insreument juntament amb la cistella i van crear la raqueta. Però, del seu origen pràcticament sols ens resta el sistema de puntuació.

Al mateix temps, els bascos canvien la manera de jugar cara a cara per fer rebotar la pilota contra un frontó, abandonen els rebots i el joc llarg per introduïr la cesta i pala, provocant així que el País Valencià fora l’únic poble de tot el continent on es practicara el tradicional esport de la pilota. Tots aquests esdeveniments van fer que el que coneixiem com a joc de pilota passara a anomenar-se pilota valenciana, començant així un màxim esplendor en el nostre esport.

Encara que els valencians s’enorgulleixen de representar aquesta tradició mil·lenària, els primers que deixen de banda la pilota van ser els nobles. Aquests ja a la guerra de Succesió van manifestar la seua tendència a castellanitzar-se. També, existia un gran contrast amb Euskadi, on es practicava continuament elmjoc al frontó.

Tot i això, el segle XIX és el moment de màxim esplendor de la pilota valenciana, amb pilotaris com són Roquet de Penàguila, Bandera, Melero, Bota, el Nene, etc. A València apareixen nous trinquets: Santa Teresa (1843), el de Real (1853), Pelaio (1868) o Juan de Mena (1877). A més, un trinqueter de l’Encarnació, Salvador Cerdà va elaborar un reglament del joc.

L’euforia per l’esport de pilota valenciana s’estenia per tot el l’antic Regne. Trobem una partida celebrada a Benifaió en 1849 que enfrontà les dues bandes del Xúquer, en la qual hi trobavem quatre mil espectadors a un poble de mil habitants. Altra partida trobem a Ondara, en 1880, entre veïns de la Safor i la Marina, en que de la qual es conta que les travesses arribaren fins a seixanta mil rals. Tenim tot el segle aglotinat de partides, als carrers i als trinquets, pel mer fet jugar, de gaudir.

Ja als inici del segle XX, es continuava amb la mateixa dinàmica del joc. Hi tenim figures com Josep Bru, que pinta “El joc de pilota”, o Ignasi Pinazo que esculpeix “El saque”. En aquests moments, la pilota es motiu literari, tant de narració, com de poesiao teatre. A més, trobem innovacions com és la introducció de la corda al trinquet, fruit de la modernitat del canvi de segle.

No obstant, aquesta modernitat va comportar factors perjudicials per al nostre esport, ja que molts trinquets s’enderrocaren per construïr noves vivendes o cinemes. Pot ser aquest, juntament amb el franquisme un dels motius pels quals, el joc de pilota va sofrir una davallada de popularitat.

La deserció de la burgesia, l’expulsió dels carrers per la presència cada vegada major dels automòbils, les construccions de mesures i materials poc adequats, és a dir la modernització dela societat, fan que en els anys seixanta desapareguen les partides en molts carrers de ciutats o pobles grans i que es refugien als pobles més menuts, on el trànsit i la intolerància no són tan exigents. Afegint a tots aquests factors, el fet d’arribar el futbol ales nostres terres va ser el principal motiu que eclipsà quasi per complet el joc de pilota valenciana.