INTRODUCCIÓ

La pilota valenciana en l'actualitat es un esport en el que s'està intentant fomentar la cultura esportiva de base, i aixina fer creixer aquest esport dins de la comunitat, fins i tot pel rest d'Espanya. Aço requerix molt de temps, no es d'un dia per altre, però en esforç i fomentant la practica de pilota des de les escoles i augmentar el nombre de clubs dins de la comunitat, per el que pot augmentar el  nombre de esportistes i de donar a coneixer a la societat este esport.

Al ser un esport no lligat a la Federació Espanyola, sinó que poseeix la seua propia autonòmia, no ha arribat a ser tant conegut com la seua variant, pilota Vasca, estancant-se a una escala propiament de l’autonomia valenciana. 

Però, hi ha cada vegada més interés en ell (Genovés va tindré molt que vore en la seua popularització ja que va atraure a molts a seguir de prop l’esport, per la seua qualitat) i pareix que estiga ascenció... Però no pot arribar molt més lluny si les universitats i instituts de la Comunitat no el donen a conèixer com un esport més.


PARTICIPANTS I MATERIALS:

En primer lloc comentar la figura dels protagonistes de la partida “els pilotaris”, disposats d’un equipament de pantalons curts, ja que els llargs destorben en els freqüents moviments d'agenollar-se per raspar la pilota en terra, i com a protecció el típic guant per a protegir la palma de la mà i els didals per a protegir les ungles i els dits,(és una de les marques de que siga un esport tradicional, han volgut conservar que els guants sirguen artesans per a no perdre la tradició...). L’equip veterà o amb més victòries, durà una camisa de color roig, són els favorits; per altra banda, l’equip que porte la camisa blava són els que opten al possible títol de campions.

 

LA PILOTA VALENCIANA I L'EDUCACIÓ - INCORPORACIÓ A L' ÀMBIT EDUCATIU

veure l’aprofitament didàctic que té aquest esport autòcton dins de l’escola. La
pilota per als/les alumnes d’avui en dia és un esport desconegut per a ells/es a l’hora de
practicar-ho, i ací l’escola deu d’actuar com a mitjador educatiu tant del coneixement
del patrimoni cultural valencià com a facilitador de la pràctica esportiva.

Cal destacar que en Primària no existeix cap bloc temàtic d’esports, si a
Secundària. En Primària el bloc temàtic que hi ha és el del jocs, aleshores el que farè és
tractar la pilota valenciana com a un esport adaptat a un joc.

OBJECTIUS GENERALS DE LA ETAPA PRIMÀRIA

1. Actuar amb autonomia en les activitats habituals.
2. Apreciar els valors bàsics de les persones, actuant en conseqüència.
3. Establir relacions equilibrades amb els companys sense cap tipus de discriminació.
4. Expressar-se i disfrutar mitjançant el joc i altres formes d’expressió i comunicació.
5. Identificar total o parcialment el propi cos i ser conscient de les seues possibilitats i
limitacions.
6. Identificar els problemes de la vida diària i ser capaç de resoldre’ls amb ajuda o
sense ajuda.
7. Observar l’entorn físic i fenòmens naturals contribuint a la millora del medi
ambient.
8. Conèixer el patrimoni cultural propi i respectar la diversitat lingüística i cultural de
la resta dels pobles.
9. Utilitzar diferents processos mentals i recursos materials per a obtindre informació i
adaptar-se al medi.

OBJECTIUS D’ÀREA D’E.F

1. Esforçar-se en la realització de les activitats físiques per a poder relacionar-se amb
la resta i ocupar el temps lliure.
2. Cuidar-se a nivell higiènic, alimentari, postural i d’exercici físic per a obtindre una
millora en la salut.
3. Conèixer les possibilitats i límits a l’hora de realitzar un esforç.
4. Resoldre problemes motors adequats dins de les seues possibilitats.
5. Adaptar el seu propi cos per a la realització de qualsevol moviment.
6. Jugar sense cap tipus de discriminació personal, sexual i social evitant
comportaments agressius i de competivitat.
7. Conèixer les distintes activitats físiques i esportives i el seu entorn per a participar
en elles.
8. Comunicar-se mitjançant l’expressió motriu i corporal.

OBJECTIUS DIDÀCTICS DE LA PILOTA VALENCIANA

1. Realitzar de forma autònoma activitats d’escalfament específic.
2. Desenvolupar i perfeccionar les qualitats perceptivo–motrius més sol·licitades en
estes activitats esportives: modalitats de pilota i diferents tipus de material.
3. Prendre consciència dels patrons del moviment necessari per a jugar a pilota valenciana.
4. Conèixer, practicar i desenvolupar els fonaments tècnics de les distintes modalitats
de pilota valenciana.
5. Conèixer el reglament de cada modalitat.
6. Conèixer els diferents elements que composen el trinquet.
7. Prendre consciència d'una tradició pròpia molt rica.

CONTINGUTS PROCEDIMENTALS

Participació i pràctica en l’esport de pilota valenciana amb una flexibilització de les
normes de joc adaptant-ho al nivell dels/les alumnes.
Utilització i exercitació de les habilitats bàsiques en diferents situacions del joc de la
pilota valenciana.
Utilització de les estratègies bàsiques per a la pilota: cooperació, oposició, cooperació -
oposició.
Recopilació d’informació de la pilota valenciana a partir de llibres, familiars...
Comprensió per part dels/les alumnes de com arreglar-se la mà.

CONTINGUTS ACTITUDINALS

Respectar els diferents nivells de destresa, tant d’ell/a com dels altres, en el joc de la
pilota.
Actitud de respecte front a les normes i reglament del joc
Acceptació del paper que corresponga a cada jugador en la organització de l’equip.
Interès per conèixer l’esport autòcton de la Comunitat Valenciana.

Els recursos per a practicar la pilota en l’entorn immediat.

SESSIÓ 

OBJECTIUS:

1. Que els/les alumnes coneguen l’art a la pilota valenciana d’arreglar-se la mà.
2. Distingir entre arreglar-se la mà per a raspall i per a les altres modalitats.
3. Pràctica esportiva amb el material el·laborat
4. Que els/les alumnes tinguen un coneixement de la modalitat X
5. Reconèixer als jugadors i les seues funcions.
6. Que els /les alumnes sapien aplicar els colps.
7. Conèixer les parts del trinquet.


Material : -esparadrap. - cartes. - cartró.
 - guants. - tesa - moll. - targetes de telèfon. - pilota
Part principal
- Els/les alumnes aniran col·locant-se tires d’esparadrap a la palma, per fer una base
bona.
- Col·locar una carta sobre la base de l’esparadrap.
- Col·locar tires d’esparadrap damunt la carta.
- Col·locar esparadrap per darrere de la mà.
- Col·locar tires fines d’esparadrap que vagen de la part de davant de la mà a la de
darrere.
- Posar base d’esparadrap per a les falanges.
- Col·locar cartes per a protegir les falanges i tapar-ho amb esparadrap ( sempre amb
tesa - moll).
- Amb una carta ens protegim el dit polze amb esparadrap.
- Sí van a jugar a raspall cal col·locar-se una base d’esparadrap a les puntes dels dits,
els didals damunt del tesa - moll en el dit i esparadrap sobre el didal.
- Cal dir als/les alumnes que els didals sols es posen per a raspall i que hi ha jugadors
que no utilitzen el guant sinó sols la base d’esparadrap. També cal dir-los/les que
cada jugador s’arregla la mà al seu gust.
 Part final
Els/les han de guardar la base d’esparadrap per al pròxim dia ja que en les sessions que
queden van a jugar a pilota valenciana i cal que duguen un poc de protecció i també per
a que es posen en la realitat mateixa de jugar a pilota com els professionals.

METODOLOGIA

La metodologia utilitzada en la unitat didàctica de la pilota valenciana ha estat
enfocada tenint en compte els següents principis:
- Flexible: S’ha permés, en tot moment, ajustar les propostes al
ritme de cadascun/a dels/les alumnes evitant diferències de destreses, sexe...
- Activa: Degut a que els/les alumnes han sigut els/les principals
protagonistes del seu propi aprenentatge.
- Participativa: Afavoreix el treball en equip fomentant el
companyerisme i la cooperació.
- Inductiva: Ha d’afavorir l’autoaprenentatge, així es podrà
comprovar la seua pròpia millora, tant en les habilitats com en les destreses
mostrades en la pilota.
- Integradora: En el procés d’aprenentatge i ensenyament de la
pilota s’han tractat totes les habilitats i destreses pròpies de l’Educació
Física.
- Lúdica: La pràctica de la pilota ha estat enfocat d’una forma
lúdica per a que siga significatiu per a l’alumne/a però sempre respectant els
continguts previstos.
- Creativa: Han d’haver moments d’alguna sessió en que s’ah
deixat als/les alumnes fer el que vulgueren per a que treballaren la creativitat
i deixar en un costat els models repetitius que solen fer.

TÈCNIQUES D’ENSENYAMENT

Les tècniques utilitzades durant la unitat didàctica de la pilota valenciana per a
impartir les classes són les següents:
- Instrucció directa: L’alumne/a compleix allò que li diuen. Un exemple
és en la sessió 2 quan els/les alumnes treballen els llançaments en que sols es
limiten a fer allò que els diuen.
- Reproducció de models: Els/les alumnes imiten al mestre amb les
distintes formes de colpejar a la pilota, entre altres.
- Resolució de problemes: La classe troba la solució als problemes que
sorgeixen quan es juga el campionat, en que ells/es mateixos/es relacionen el
problema que tenien amb la realització de la pràctica, amb la posterior solució
al problema sorgit.
- Assignació de tasques: El mestre determina les tasques que han de
realitzar els/les alumnes. Un exemple clar és quan el mestre explica el que té
que fer el feridor....
- Ensenyament individualitzat: Es realitzarà en aquells/es alumnes que
necessiten un tractament individualitzat per a corregir qualsevol moviment,
colp...que estiga fent.


http://pilotaescola.es/docs/pdf_11.pdf

EL JOC DE PILOTA A L'EDAT MITJANA

EL JOC DE PILOTA A L'EDAT MITJANA

El joc de pilota es va expandir per gran part d’Europa gràcies als legionaris de l’Imperi. Principalment va arribar a França, Bèlgica, Itàlia i la Península Ibèrica, llocs on ja es van establir modalitats com són les llargues i l’escala i corda.

A la corona d’Aragó, va tenir gran popularitat, on aquest va ser protegit per la casa reial, fent-se prohibir el seu joc en diferents poblacions.

Al País Valencià, va arribar de la mà dels cavallers conqueridors. La seua pràctica i popularitat s’estenia per tot arreu del regne, des del rei Jaume II passant per la noblesa, la cúria i el poble, fins i tot arribant als més menuts de cada carrer.

No obstant, sobre finals del segle XIV, hi trobem alguns manuscrits de diferents territoris com és a València, Castelló, Gandia o Alcoi, en que es manifesta la prohibició de encapçalar el joc de pilota en el Regne. A continuació hi trobem un clar exemple:

" car per occasió del joch deius escrit se seguien diverses blasfemies en offensa de nostre senyor Deu e dels sants e diverses inyuries de paraula e fet a les gents anants e stants per los carrers e places de la Ciutat ha novellament establit e vedat que alcuna persona privada o estranya de qualsevol estament condició o ley sia de edat de X anys a ensus no gos ne presumesca jugar dyns los murs de la dita Ciutat a joch de pilota arruladiça sots pena de XX morabatins dor per cascuna vegada que contrafara. E se sera algu que la dita pena pagar no puxa sera mes en presó e correra la Ciutat ab açot sens tota gracia e remey"

Al mateix temps, a França el joc de pilota nomenat “jeu depaume”,fou reservat per a la noblesa, fent-se prohibir la seua manifestació sobre el poble baix. Hi trobem alguns monarques considerats pilotaris com són: Lluí X, Carles VIII, Francesc I i Enric IV.

El jeu de paume era practicat en uns edificis rectangulars totalment tancats. El terreny de joc, enllosat era dividit en dues parts per una xarxeta, situada a una alçada menor que la dels nostres trinquets actuals. El joc consistia a passar la pilota per sobre la corda, i que primerament es colpejava amb la mà.

Poc més endavant, en aquests moments apareixia una ferramenta per jugar, que es convertirà en punt d’inflexió del joc de pilota: la pala. Aquesta eina fou adoptada pels seus pilotaris, els grans nobles, ja que la duresa dela pilota feia estralls a les mans de tan delicats esportistes. Aquest motiu va provocar, després del fenòmen de la Revolució que va canviar l’ordre social, que el poble rebutjara el que identificava com un joc del’enemic.

Tot i això, “el jeu de paume” pot donar-se per desaparegut. Tanmateix en algunes contrades s’han mantingut variacions d’aquest joc, tal com és el cas del País Basc, País Valencià, algunes regions sud-americanes i alguns indrets de Canàries. 

Al llarg dels segles XV, XVI, XVII i XVIII, al territori castellà, els reis i nobles van agafar el model francés i es van aficionar a jugar a la pilota, fent d’aquest passatemps el més practicat per totes les classes. Alguns exemples que hi trobem són Felip I en la modalitat de pala, Calderon de la Barca que escriu respecte la Farsa famosa del juego de pelota i Goya que pinta el conegutquadre de "Juego de la pelota a pala”.

Poc a poc, el joc de pilota va anar disminuïnt la seua importància, ja que nous entreteniments anaven apareguent i noves limitacions, multes i prohibicions s’anaven imposant. Aleshores, la pilota va desaparèixer a Castella, Aragó, Catalunya i Balears al transcurs dels segles XVIII i XIX.

Al País Valencià la situació era bastant diferent. Encara que hi havia la seua prohibició al carrer, no va afectar el seu joc als trinquets, on fins avuí en dia és la principal zona de joc. Era practicat per la noblesa valenciana al trinquet de  Mirale o Cavallers, propietats del Montagud, o bé als seus trinquets particulars. Al segle XVI trobem documentats un total de 13 trinquets a València ciutat, entre els quals trobem els de Centelles, Ciurana, Olcina, Mascó. També, Lluís Vives als seus Diàlegs, esmenta converses entre els cavallers Borja, Cavanilles i Centelles, els quals enraonen com a bons entenedors les diferències entre els trinquets de París i el de Centelles.

El fet de monopolitzar els beneficis dels trinquets sobre principis del segle XVII, serà motiu de pleits a mitjans del segle XVII amb les monges de l’Encarnació, que n’havien explotat un. Aquesta baralla va tenir la seua vessant esportiva, que encara que es va repetir la enèsima vegadala prohibició de jugar apilota als carrers, era el lloc popular per excel·lència del nostre esport.

EL JOC A L'ACTUALITAT

EL JOC A L’ACTUALITAT.

A principis del segle XX els anys van ser pletòrics, però la guerra civil va censurar moltes de les activitats, entre elles,la pilota valenciana. Als anys trenta,un dels més sòlids jugadors va ser Quart, Albert Arnau de Quart de Poblet.

Després de la guerra va apareixer un referent amb una llarga projecció en el nostre esport. Aquest fou Juli Palau, Juliet d’Alginet, que va dominar el joc tota la dècada dels quaranta i bona part de la dels cinquanta, fins que es va retirar l’any 68. Encara hui és un referent en cavallerositat, educació i bones maneres, cosa necessària per a un esport molt mal vist pels benpensants de l’època. La seua fama va començar a desaparèixer amb l’auge d’Antoni Reig, Rovellet, un pilotari que hui encara participa al nostre esport.

Seguidament d’aquest trobem a Josep Sanvenancio, Eusebio, de Riola.L’estil i l’elegància d’Eusebio han perdurat molt de temps, així com la seua llarga carrera fins els quaranta-sis anys. Paco Cabanes,Genovés, és per mèrit propi mereixedor d’un apartat particular en aquest recull. La seua figura ompli vint anys de pilota en totes les modalitats.

Alfred Hernando, Fredi, de València, ha estat un dels millors atletes de tots els temps i, si no haguera coincidit amb un fora de sèrie com ara Genovés, hauria estat un as.

Enric Sarasol, de Genovés, ha tingut la gran fortuna d’estar en un moment de forma magnífic quan l’edat de Genovés començava a minvar. Això l’ha convertit en l’actual campió indiscutible, amb sis títols individuals.

Des dels anys 30 les circumstàncies del joc han sigut les mateixes, però han aparegut carrers artificials per jugar a pilota i són ja molts els pobles que han creat escoles de pilota.

La Federació de Pilota Valenciana es deslliga de l’estatal al 85, organitzant a partir d’aquest moment les competicions, regulant i homologant normes i mesures, etc. A poc a poc, l’esport ha anat reviscolant, guanyant inclús l’atenció de la televisió, institucions públiques i privades que financen competicions d’alt nivell, tant per a professionals com per a aficionats, es fan competicions internacionals i la galeria de figures que hem apuntat ha guanyat molts aficionats per a la pilota valenciana. La gran esperança està ara a les escoles, on està previst fer la pilota assignatura obligatoria per tal que tot el món conega aquest esport com part fonamental de la cultura valenciana.

EL JOC DE PILOTA A L'EDAT ANTIGA

El joc de pilota és un joc que ha sigut jugat des de temps immemotiables per pobles i cultures tan diverses com són els maies, els japonesos o els egipcis, lloc des d’on arriba a les nostres terres, passant per els nostres referents, la cultura grecoromana

GRÈCIA.

Trobem indicis de la pràctica d’aquest esport, com és el cas d’ Alexandre el Gran, distingit com a un gran jugador.

També hi ha referències a l’obra d’Homer, l’Odissea, en la qual conta que en arribar Ulises al país dels feacis troba la princesa Nausíaca i les seues donzelles jugant a la pilota.

ROMA.

Va gaudir d’un gran èxit, gràcies a la influència dels patricis(fundadors de la cultura romana), els quals impossaren una sala dedicada al joc de la pilota a les seues viles.

Practicada, també, universalment pel fet de que els metges recomanaven el joc de pilota com un exercici saludable per a totes les edats i condicions. Per tant, era practicada per senadors i fins i tot els Cèsars, i al mateix temps es van fundar associacions i federacions de competició a tot l’Imperi Romà, i des d’on van començar a aparèixer els jugadors professionals.
A banda, la informació més amplia que hi tenim sobre aquest joc, es troba reflexada als Epigrames de Marc Valeri Marcial, el quals mostren quatre tipus de pilota:

·         Follis: era grossa, d’aire i amb ella es jugava a les termes abans del bany, colpejant-la amb el punyo el braç.

·         Trigonalis: es jugava amb tres jugadors, que es llançaven la pilota tot formant un triangle, la qual era de dimensions menors que la follis.

·         Paganica: l’única referència que hi trobem d’aquesta es que era una pilota xicoteta, dura i molt difícil de jugar.

·         Harpastum: era un joc amb una pilota relativament xicoteta, ambla qual es jugava en un terreny de joc delimitat per dues ratlles i dividit en dues parts per una altra central, amb l’objectiu d’impedir que la pilota aplegarà a les ratlles dels extrems, colpejant per terra.

DE L'EDAT MODERNA (s. XVIII) FINS ALS ANYS 60'

DE L'EDAT MODERNA (s. XVIII) FINS ALS ANYS 60'.

Durant l’edat mitjana el joc de pilota fou el més practicat a la major part d’Europa.  No obstant, poc a poc va anar minvant la seua popularitat i va deixar de practicar-se progressivament. Tot i això, avui en dia encara hiha països europeus que hi practiquen el joc, com és el cas de Bèlgica, Holanda, el nord d’Itàlia, el nord de França, on es continua jugant a llargues.

A mitjans del segle XIX, els anglesos van inventar a partir del joc de pilota, el tennis. A partir de la pala, van fer evolucionar aquest insreument juntament amb la cistella i van crear la raqueta. Però, del seu origen pràcticament sols ens resta el sistema de puntuació.

Al mateix temps, els bascos canvien la manera de jugar cara a cara per fer rebotar la pilota contra un frontó, abandonen els rebots i el joc llarg per introduïr la cesta i pala, provocant així que el País Valencià fora l’únic poble de tot el continent on es practicara el tradicional esport de la pilota. Tots aquests esdeveniments van fer que el que coneixiem com a joc de pilota passara a anomenar-se pilota valenciana, començant així un màxim esplendor en el nostre esport.

Encara que els valencians s’enorgulleixen de representar aquesta tradició mil·lenària, els primers que deixen de banda la pilota van ser els nobles. Aquests ja a la guerra de Succesió van manifestar la seua tendència a castellanitzar-se. També, existia un gran contrast amb Euskadi, on es practicava continuament elmjoc al frontó.

Tot i això, el segle XIX és el moment de màxim esplendor de la pilota valenciana, amb pilotaris com són Roquet de Penàguila, Bandera, Melero, Bota, el Nene, etc. A València apareixen nous trinquets: Santa Teresa (1843), el de Real (1853), Pelaio (1868) o Juan de Mena (1877). A més, un trinqueter de l’Encarnació, Salvador Cerdà va elaborar un reglament del joc.

L’euforia per l’esport de pilota valenciana s’estenia per tot el l’antic Regne. Trobem una partida celebrada a Benifaió en 1849 que enfrontà les dues bandes del Xúquer, en la qual hi trobavem quatre mil espectadors a un poble de mil habitants. Altra partida trobem a Ondara, en 1880, entre veïns de la Safor i la Marina, en que de la qual es conta que les travesses arribaren fins a seixanta mil rals. Tenim tot el segle aglotinat de partides, als carrers i als trinquets, pel mer fet jugar, de gaudir.

Ja als inici del segle XX, es continuava amb la mateixa dinàmica del joc. Hi tenim figures com Josep Bru, que pinta “El joc de pilota”, o Ignasi Pinazo que esculpeix “El saque”. En aquests moments, la pilota es motiu literari, tant de narració, com de poesiao teatre. A més, trobem innovacions com és la introducció de la corda al trinquet, fruit de la modernitat del canvi de segle.

No obstant, aquesta modernitat va comportar factors perjudicials per al nostre esport, ja que molts trinquets s’enderrocaren per construïr noves vivendes o cinemes. Pot ser aquest, juntament amb el franquisme un dels motius pels quals, el joc de pilota va sofrir una davallada de popularitat.

La deserció de la burgesia, l’expulsió dels carrers per la presència cada vegada major dels automòbils, les construccions de mesures i materials poc adequats, és a dir la modernització dela societat, fan que en els anys seixanta desapareguen les partides en molts carrers de ciutats o pobles grans i que es refugien als pobles més menuts, on el trànsit i la intolerància no són tan exigents. Afegint a tots aquests factors, el fet d’arribar el futbol ales nostres terres va ser el principal motiu que eclipsà quasi per complet el joc de pilota valenciana.

INDUMENTÀRIA NECESSÀRIA PER PODER JUGAR

INDUMENTÀRIA

Pantalons i samarretes

Per a les competicions oficials l'uniforme dels jugadors varia segons les modalitats.

En el raspall: pantalons curts esportius i samarreta blanca o color vermell i blau.

En la resta de modalitats, la mateixa indumentària, però sempre pantaló llarg blanc.
Un element comú i complement distintiu de cada equip és la tradicional faixa, de color blau i vermell. El distintiu vermell el portarà sempre el favorit, l'equip o jugador de major categoria esportiva o el que tingui el títol de major nivell i, en cas d'igualtat, el de més edat.

A la roba dels pilotaris també trobem les marques que publiciten, que poden ser diferents a les dels altres pilotaris i diferents de les que romanen fixes en cada trinquet.

http://fedpival.es/cas/tienda/categoria/8
En aquest enllaç es poden observar els preus de la indumentària per jugar a la pilota valenciana.

Calçat

El calçat ha anat evolucionant, ja que en l'antiguitat es deia que s'havia de jugar amb les típiques "espardenyes" de pagès (juntament amb el mocador típic), però això són anècdotes de la tradició que abasta aquest esport. En l'actualitat, el calçat és similar o el mateix utilitzat en altres modalitats esportives, premiant la comoditat del jugador com l'adherència al terreny de joc.

L'ENROTLLAMENT DE LA MÀ

L'ART DE FAIXAR-SE

Per a jugar a pilota valenciana cal protegir-se la mà per a quan colpegem la pilota no fer-nos mal. A aquest moment de protegir-se o enrotllar-se la mà se li denomina en termes de la pilota "faixar-se". Segons la modalitat utilitzarem uns materials o uns altres.  Podem dir que aquest es un dels moments mes bonics i únics de la pilota, al qual el pelotari li dedica molts de temps per a estar completament protegit i preparat per a jugar la partida.

Cada pilotari te la seva forma de enrotllar-se la mà, però tots utilitzen materials similars. Podem destacar els següents:

• Didals.

• Guants.

• Esparadrap.

• Tesa moll.

Aquests material que acabem de veure son els que utilitzen els mes professionals. Una manera mes practica, rapida i econòmica, per a faixar-se seria la següent:

En aquesta forma utilitzem:
1 - Didals de plàstic que fem a partir de botelles de detergent buides.
2 -  Per a fer-nos les plaquetes per a la palma de la ma, utilitzarem esparadrap i tesa moll sobre un guant de ferreteria, de bricolatge o "citrino". Així, quan acabem de jugar, ens llevarem el guant i quan tornem a jugar sols hem de tornar-nos-el a posar. Estes son les parts susceptibles de ser protegides:

Per a jugar a classe però,  podem fabricar-ho d'una manera mes practica i econòmica ja que utilitzarem unes pilotes mes blanetes i la protecció serà menor. Així, amb una baralla de cartes, o cartró de grossor pareguda, i esparadrap, ens fabricarem els nostres propis didals amb les cartes i el cartró. Desprès, utilitzarem el esparadrap per a subjectar-los a la mà.

Pilotes

Pilotes

PILOTA DE VAQUETA:

La pilota de vaqueta és la més representativa de les homologades en la pràctica del joc de pilota valenciana, per la seva antiguitat i per la seva qualitat tècnica, esportiva i artesanal.
Està formada per vuit triangles corbats de bescoll de la vaca cosits entre ells pel mateix ample, de manera que el fil no es pot veure un cop tancada la pilota. Dins porta farciment de borra que ha estat apretada fins a aconseguir el pes oficial. És realment una obra d'art.

Els artesans són els seus fabricants i es parla d'una tradició heretada de pares a fills, de secrets professionals gelosament guardats i que els piloters en l'operació de fabricar una pilota, quan arriba la part més difícil i compromesa que és la del cosit, es tanca per que ningú pugui veure com ho fan.
Les pilotes reben el nom del poble de procedència, i així, per fer-se una idea, "la de Carcaixent", "la de Casino", "la de Gandia", etc. Avui en dia, les més acreditades són les d'Álvarez de Carcaixent.
És clar que les pilotes de vaqueta són cares (n'hi ha des de 18 euros fins a 70.), Però formen part d'una tradició mil·lenària i no es fabriquen a cap altre lloc del món, (no com les pilotes d'altres esports , fabricades per les multinacionals als països tercermundistes, on els costen quatre duros, i venudes a un altíssim preu a les botigues dels països desenvolupats).

PILOTA DE TEC:

És la utilitzada en la modalitat de frontó valencià, està formada per un nucli de fusta sobre el qual es col·loca una cap de borra, anant tot lligat amb un fil de manera que premi i sujecte tot el conjunt, i es folra finalment amb pell de cabra, tallada de la mateixa manera que en les pilotes de badana en forma de vuit, dels quals acoplant i cusen amb costura vista, a diferència de la pilota de vaqueta.
Els pesos i les mesures entre 50 i 36 g. i entre 50 i 40 mm.

PILOTA DE DRAP:

És la pilota utilitzada en la modalitat de galotxa, i la formen un centre de borra atapeïda, i envoltada per tires de drap, o fil encerat de llana, fins a aconseguir el pes i les dimensions homologades, tancant tradicionalment mitjançant tires de cinta autoadhesiva, que li donen un aspecte peculiar en el qual s'aprecien els meridians i l'equador. Tenen un pes que oscil·la des de 50-96 grams i diàmetre de 6-7 cm

PILOTA DE BADANA:

Com indica el seu nom són unes pilotes l'exterior és de pell de xai; el seu interior és un garbuix atapeït que pot portar un petit centre de goma malgrat que això afecta al bot les assentades de bola per la qual cosa s'ha anat eliminant gradualment aquest tipus de centre. Van ser usades tradicionalment en el joc de carrer per tenir un preu més econòmic, i actualment són les indicades per a l'entrenament i la competició d'alevins, com també per a la formació inicial a les escoles de pilota. Tenen com a màxim un pes de 26 g. i un diàmetre de 38 mm.